Conceptes - Les habilitats del gat d’Eerie

Després d’una llarga aturada, reprenem les entrades del Bloc amb una traducció lliure del capítol 6 de l’assaig “Essence of Training (Keiko) in Japanese Culture: Technique (Waza) Acquirement and Secret of Kendo.”, publicat per la Kendo Academy Press de Tokyo l’any 2005.

Escrit per Hiroshi Ozawa, professor de la Universitat de Tokyo de Ciències i 7è Dan Kyoshi de Kendo, aquest capítol es titula: El secret del Kendo i “les habilitats del gat d’Eerie”.

La historia de les habilitats del gat d’Eerie (Neko no Myojyutsu) és un dels llibres tradicionals dels secrets de l’esgrima anomenat “Inaka Soshi”, el qual va ser escrit per Chosan Isai (també conegut com Niwa Juro Uemon Tadaaki) en el segle XVIII (entre els períodes Genroku i Kyoho).

Chozan va ser un Samurai en el domini de Sekiyado, situat a la bifurcació del riu Tone, el qual era molt pròsper gràcies al trànsit existent entre Edo i Choshi. Treballava com a comissionat de la bandera (Hata Bugyo) en el domini i estava familiaritzat amb el Shitoisme, el Confucianisme i el Budisme, amb amplis coneixements del Taoisme i el Budisme Zen.

La història de les habilitats gat d’Eerie va ser ben valorada per en Tesshu Yamaoka però poc compartida amb altres persones, malgrat que ell va difondre altre llibres sense importar l’escola a que pertanyien. La història sona massa ben construïda i artificial, però intentaré explicar-la de forma senzilla.

La història comença amb “Hi havia un espadatxí anomenat Shoken”. Una gran rata va començar a viure a casa seva i a crear-li dificultats corrent per la sala de visites durant el dia.

Va decidir demanar uns gats ferotges als seus veïns i els va posar a l’habitació, però cap d’ells era un contrincant per la rata. Impacientant-se va agafar d’una revolada la seva espasa de fusta amb una ma i va intentar colpejar-la, però va relliscar amb el seu balanceig. I gairebé va ser esgarrapat en no parar prou atenció.

Extenuat per la batalla amb la rata, en Shoken es va assecar la suor i va agafar una mica d’alè. Aleshores va recordar del rumor d’un “gat d’incomparable talent” que vivia a sis o set blocs de casa seva. Va enviar immediatament un missatger a buscar el gat, però va quedar molt decebut de l’aparença d’aquest donat que semblava vell, apàtic i molt dèbil.

“Provaré de donar-li una oportunitat i el posaré a l’habitació” va pensar en Shoken. Dit això va obrir la porta i va deixar el gat a l’habitació. Per sorpresa seva la rata salvatge va quedar tot d’una totalment terroritzada i no poder fer ni un sol pas. Sense oposar cap mena de resistència, el gat la va agafar amb la boca i la va portar fins en Shoken. Així doncs totes les molèsties causades per la rata van finalitzar en un instant.

L’element principal de la història però, és la lliçó del gat apàtic a la resta de gats i que comença aquí.

“El ràpid gat negre” va començar a parlar mostrant la frustració. “Vaig començar el meu entrenament de caçar ratolins quan encara era un gatet i he estudiat les característiques de l’agilitat i les acrobàcies, i mai abans havia fallat a caçar rates corrent.” El gat apàtic li respongué, “La única cosa que has aprés és la forma de la tècnica. Aquesta és la raó per la qual estàs buscant constantment el moment d’utilitzar la teva tècnica. El principi de la tècnica s’ensenya durant la pràctica de l’adquisició de la tècnica. El principi en si mateix pot semblar simple però inclou la veritat profunda. Si només imites la forma de la tècnica sense conèixer la veritat o principi, tendeixes a comparar la teva tècnica amb la d’algú altre. Donat que no es basa en la veritat o principi, esdevé artificial i fa més mal que bé.” Els va advertir així de l’efecte perniciós que poden causar aquells que s’orienten exclusivament envers la tècnica i que estan orgullosos de les seves tècniques.

A continuació el “Gran gat tigrat” es va avançar dient, “El que jo crec que és important en les arts marcials és la força de l’energia (ki). Jo l’he entrenat durant molt de temps. La meva energia ha esdevingut molt forta i s’ha expandit en gran manera. Només després d’enfrontar el meu enemic amb la meva energia concentrada (kiai), m’enfronto a ell amb llibertat d’acord a les seves tàctiques. Puc emprar qualsevol tècnica sense esforç, però la meva tàctica no tenia cap efectivitat sobre la rata.” El gat apàtic va respondre, “La única cosa que has entrenat ha estat l’ús de la força de l’energia. En aquest cas encara depens de tu mateix. Funciona només quan el teu adversari te menys energia que tu, però si l’oponent en te més, estarà més enllà del teu control. No tens cap oportunitat contra algú que s’arrisqui a perdre la vida com aquella rata.”

El “Vell gat gris” digué, “Fins el dia d’avui he aprés la teoria i he fet l’esforç d’entrenar la meva ment. M’he obligat a no mostrar la meva irritació, guardant-me de lluitar amb ningú, i mantenint la meva pau mental. Això és, per dir-ho d’alguna manera, les meves tàctiques de “colpejar l’aire”. En canvi, la meva pau mental no m’ha donat cap oportunitat contra la rata.” El cat apàtic digué, “Les teves tàctiques són més properes al secret que les tàctiques que usen la força de l’energia, però tot i amb això, no és natural ja que raones amb tu mateix per obtenir aquesta pau. Necessites anar més enllà d’aquest discurs i utilitzar les teves tècniques en un estat mental lliure de lligams i d’acord amb els teus sentits.”  D’aquesta manera el gat mandrós va anar denegant els mètodes d’entrenament de cada gat, que eren dedicats a la tècnica (waza), energia (ki) i ment (kokoro) respectivament. Va canviar el to de la seva veu i va concloure. “ Fins i tot el millor home troba el seu oponent.” Quan era jove, hi havia un gat en el poble veí. No feia res tret de dormir tot el dia, i no hi havia cap energia en ell. Era com un gat de fusta, però extranyament, no es veia ni una sola rata als seus voltants. Si se’l col·locava en un lloc infestat de rates, aquestes desapareixien de forma immediata. Li vaig preguntar que era el que feia, però ell es va limitar a riure i no em va respondre. Aquell que coneix la veritat mai parla, i aquell que no la coneix sempre ho fa. Ell era realment gran perquè deixava de banda els seus desitjos, i tenia un estat mental lliure de lligams. Ell era molt superior a mi.”

És un concepte difícil d’aprendre, però “el secret del Kendo” és deixar de banda els propis desitjos, i aconseguir un estat mental de vacuïtat on respons com el vent sense deixar cap mena de rastre.

  

Conclusions

El món de la tècnica sembla centrar-se generalment en les tècniques físiques; per contra, tal i com hem aprés mitjançant la història de “Les habitilitats del gat d’Eerie”, aquesta es centra en quelcom més enllà de les tècniques físiques. En vista dels elements que integren les arts marcials i altres arts interpretatives, l’adquisió de la tècnica requereix en primer lloc centrar els nostres esforços en observar i imitar els moviments i després, en un esta més avançat, incorporar cada un dels elements del teu entorn que t’inspirin.