Conceptes - 礼法 (rei-ho)

Iniciem una nova sèrie d’entrades, en que pretenem fer una aproximació a diversos conceptes emprats en el mon de l’esgrima japonesa, i que ens serviran alhora per introduir-nos a la cultura i el pensament japonès.

La primera referència, com no podia ser d’una altra manera, tindrà per objecte una màxima japonesa  fonamental en la nostra disciplina:

礼に始まり礼に終わる (rei-ni-hajimari-rei-ni-owaru)

Aquesta frase, que traduïda voldria dir: “començant amb una salutació i acabant amb una salutació”, fa referència a la cortesia i la conducta necessàries en la pràctica diària de l’esgrima.

Aquesta fórmula no és exclusiva de l’esgrima, ja que la trobem en totes les Arts marcials tradicionals japoneses, on els practicants es saluden a l’inici i la fi de qualsevol exercici. Així doncs, el concepte de (rei) o salutació, fa referència a unes determinades formes socials, però també a uns estàndards morals que són imprescindibles per tal de mantenir l’ordre social en el nostre dia a dia.

Aquest tipus de salutació no és una forma de cortesia impostada, sinó que consisteix en un comportament i una conducta que posa de manifest el nostre respecte pel nostre adversari. Aquest respecte envers l’adversari, no és conseqüència del reconeixement d’una superioritat (tot i poder enfrontar-nos a un rival molt superior a nosaltres),  sinó que suposa acceptar la possibilitat de millorar en la nostra pràctica i d’evolucionar com a persones gràcies al treball i a la pràctica de la nostra disciplina, que el nostre contrincant ens possibilita.

D’altra banda, aquestes formes de cortesia marquen la diferència entre el que seria un enfrontament violent i la pràctica d’una disciplina marcial, ja que sense la moral que ha d’impregnar tota pràctica, només quedaria una lluita cruenta per l’existència.

Així doncs, dins del 礼法 (rei-ho) l’etiqueta o formes de cortesia emprades en Kendō podem diferenciar principalment dos tipus de salutacions:

(ritsu-rei)

És la cortesia estàndard, i consisteix en una reverencia que s’fectua d’empeus, tot inclinant el cós endavant 15 graus, i amb la mirada adreçada al davant, quan es fa envers un adversari, o amb una inclinació de 30 graus, i la mirada cap a baix, quan es fa envers el 正面 (shō-men) o lloc principal.

(za-rei)

És una reverència des de la posició formal de genolls, asseguts sobre els talons i amb els dits grossos del peu tocant-se, i que s’efectua inclinant lentament el cós endavant, posant les dues mans a terra al davant nostre, i formant un petit triangle, envers el qual hi adreçarem la punta del nostre nas.

Tot i que existeixen nombroses variacions en els cerimonials de les diferents escoles d’esgrima, totes elles es regeixen en termes generals pels principis aquí exposats.

Podem concloure doncs, que la frase que avui hem analitzat serveix per mostrar la importància de les formes i els modals amb que mostrem respecte per aquells amb qui practiquem, però com en tota Art marcial, aquest comportament ha de sortir de l’estricte àmbit de la pràctica esportiva, per tal d’incorporar-se de manera definitiva en la nostra vida quotidiana.

Finalment, us volem recomanar un vídeo que mostra unes formes d’etiqueta força originals, però que se’ns dubte no són les més adequades per nosaltres.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Performance Iaido

Quin sentit té practicar Kendo avui en dia?

Entrenant Kendo